Navegar per la Mediterrània: vents, estat de la mar, amarratge i planificació

Molts propietaris arriben a la Mediterrània esperant aigües blaves i tranquil·les i brises suaus, i durant bona part de l'estiu és el que troben. Però és un mar tancat i envoltat de muntanyes, i la terra condiciona el temps. Un vent fort pot aixecar-se en una hora amb el cel ras, la mar es forma ràpidament i els ports que semblen tan acollidors sovint són plens a mitja tarda.

Aquesta guia repassa els vents regionals, l'estat de la mar que generen, el trànsit i els corrents que cal tenir en compte en la planificació, i els costums d'amarratge i fondeig propis de la Mediterrània.

Els vents amb nom propi

Saber quin vent afecta la teva zona de navegació et diu què has de vigilar a la previsió.

• Mestral. Un vent fred i sec del nord o nord-oest que s'encaixona per la vall del Roine fins al golf de Lleó i s'estén cap a la Provença, Còrsega i Sardenya. Sovint bufa amb el cel ras, pot arribar a força de temporal i durar diversos dies. La mar al golf de Lleó es posa brava molt de pressa.
• Tramuntana. Un vent del nord o nord-oest que travessa els Pirineus cap a Catalunya, el golf de Lleó i les Balears. Pot ser fort i ratxat davant de la Costa Brava.
• Bora. Un vent fred de nord-est a la banda oriental de l'Adriàtic, al llarg de la costa croata. Baixa de les muntanyes amb ratxes violentes, pot començar gairebé sense avís i és més fort a prop dels passos de les serralades costaneres. Els fondejos arrecerats del sud poden tornar-se perillosos amb bora.
• Meltemi. El vent de nord estival de l'Egeu, més fort a les illes centrals i meridionals, normalment al juliol i l'agost. Sovint creix durant el dia, amaina a la nit i pot bufar diversos dies seguits. Fa que les travessies cap al nord siguin dures i que molts ports de les Cíclades siguin incòmodes.
• Xaloc (siroc). Un vent càlid i humit del sud o sud-est que ve del nord d'Àfrica. Pot portar pols i reduir la visibilitat. Com que bufa sobre una gran extensió de mar oberta, aixeca una mar de fons important. A l'Adriàtic se'l coneix com a jugo i sovint porta pluja i mar grossa a la costa croata.
• Llevant. Un vent de l'est a la Mediterrània occidental, més fort quan s'encaixona per l'estret de Gibraltar. Pot posar brava la mar a l'estret i als seus accessos, i sovint porta aire humit i calitja.

Els noms i les direccions són una orientació, no una previsió. Cada vent es comporta diferent d'una badia a una altra, i val la pena demanar el coneixement local del personal dels ports i d'altres patrons.

Onatge curt i dret

La Mediterrània poques vegades genera la llarga mar de fons de l'oceà. En canvi, l'onatge de vent es forma de pressa, es manté curt i es torna dret, sobretot on el vent topa amb el corrent o on el fons puja a prop dels caps.

Les condicions també canvien ràpidament. Un matí de calma pot acabar en una tarda de vent fort, i les tempestes de final d'estiu poden portar ratxes sobtades. Planifica les travessies per arribar a destinació amb temps de marge, i sàpigues on et refugiaries si el vent arribés abans d'hora.

Marees i corrents

A la major part de la Mediterrània la carrera de marea és molt petita, sovint tant que ni es nota. És més gran en uns quants llocs, com el nord de l'Adriàtic i a prop de l'estret de Gibraltar, així que allà consulta la informació de marees. El nivell de l'aigua també pot variar amb el vent fort i la pressió atmosfèrica.

Que la marea sigui petita no vol dir que no hi hagi corrent. Dues zones demanen una atenció especial:

• L'estret de Gibraltar. Hi ha un flux superficial general de l'Atlàntic cap a la Mediterrània, i els corrents de marea al llarg de les costes canvien la situació al llarg del dia. Combinat amb llevant o ponent, la mar pot tornar-se dreta i desordenada. Calcula el moment del pas amb un atles de corrents o un derroter.
• L'estret de Messina. Entre Sicília i la Itàlia continental, els corrents de marea són forts per a una marea tan petita, amb remolins i rompents. Planifica bé l'horari i mantén-te lluny del trànsit de ferris.

Trànsit i ferris

La Mediterrània és un dels mars més transitats del món. En diversos llocs hi ha dispositius de separació del trànsit, com a l'estret de Gibraltar i a l'estret de Messina, i cal seguir les normes per creuar-los o utilitzar-los. Consulta les cartes oficials i els derroters per saber si n'hi ha algun a la teva ruta.

Els ferris ràpids sovint són el perill més gran. Fan la connexió entre les illes i el continent a Grècia, Croàcia, Itàlia, Espanya i França, a gran velocitat i en rutes fixes, sovint entrant i sortint dels mateixos ports que faràs servir tu. Fes una bona guàrdia, utilitza l'AIS i el radar si en tens, i deixa clares les teves intencions amb antelació.

Fonts meteorològiques

Fes servir més d'una font i compara-les.

1. Serveis meteorològics nacionals oficials. Cada país mediterrani publica previsions i avisos marítims per a les seves aigües. Són la referència en què has de confiar.
2. Fitxers GRIB i models meteorològics. Útils per planificar, però els models poden subestimar efectes locals com les ratxes que baixen de les muntanyes, l'acceleració al voltant dels caps i les tempestes. Pren les velocitats del vent com un mínim, no com una promesa.
3. NAVTEX i emissions de VHF. Les estacions costaneres emeten previsions i avisos als navegants. Coneix els horaris de la teva zona i assegura't que algú a bord els escolta.

L'amarratge a la Mediterrània

A la majoria de ports mediterranis s'amarra de popa (o de proa) al moll, no abarloat. Hi ha dos mètodes habituals:

1. Amb murera (lazy line). La marina proporciona un cap lligat a una cadena mare al fons. Entres marxa enrere, dones els caps de popa a terra, agafes la murera amb el bitxero, la portes cap a proa i la fas ferma a la proa. Mantén-la lluny de l'hèlice.
2. Amb la teva àncora. Als molls municipals sense mureres, deixes caure l'àncora a diverses esloras del moll i t'hi acostes marxa enrere, deixant anar cadena. Fila molta cadena i fes que l'àncora agafi bé abans d'acostar-te. Compta que les àncores es creuin quan el port està ple, i surt amb compte.

Posa defenses a totes dues bandes, tingues a punt la passarel·la o una planxa d'embarcament i, en temporada alta, arriba d'hora.

Fondeig i fanerògames

Grans extensions del fons de la Mediterrània estan cobertes de praderies de posidònia. Protegeixen la costa i sostenen la vida marina, i una àncora i una cadena arrossegades per sobre poden causar danys duradors. La posidònia està protegida, i diversos països i regions tenen normes que restringeixen o prohibeixen fondejar-hi, de vegades amb multes i patrulles.

• Fondeja sobre sorra. Des de dalt es veu més clara i agafa millor.
• Fes servir les boies d'amarratge quan n'hi hagi, sobretot a les reserves marines.
• Consulta les normes locals a l'oficina del port, l'autoritat portuària o el parc marí abans de fondejar. Les normes varien segons el país i canvien d'una temporada a l'altra.
• Deixa espai als altres. Deixa prou lloc perquè els vaixells bornegin, i no fondegis a tocar d'algú que ha arribat abans.

Quan anar-hi

La temporada principal de navegació va de finals de primavera a principis de tardor. El principi i el final de l'estiu porten ports més tranquils i una calor més suau, tot i que el meltemi de l'Egeu és més fort en ple estiu. La tardor i l'hivern porten vents forts i temporals més freqüents, i algunes marines i serveis redueixen l'horari. Molts propietaris deixen l'iot en una marina mediterrània durant l'hivern i aprofiten aquell temps per fer-hi manteniment.

Comença la cerca

Si planifiques una temporada a la Mediterrània, consulta els iots en venda a Croàcia, Grècia, Itàlia o Espanya a Yachtxchange, o tot el catàleg. El nostre directori de marines t'ajuda a planificar on amarrar, i el directori d'inspectors recull inspectors a prop dels vaixells de la teva preselecció.

Aquest article és informació general i no substitueix les cartes nàutiques oficials, els derroters, els avisos als navegants, la normativa local ni una bona pràctica marinera. Consulta sempre les últimes previsions i normes abans de salpar.